LA RODONA RODONETA
Un dia una rodona va voler jugar amb elles i les negres se'n van riure:
- Què dius, dona.... no veus que ets massa grossa!
- Però si no pots moure't amb tanta rapidesa com nosaltres! Ets massa rodona!
- A la nostra cançó no t'hi volem!
I la van deixar sola.
La rodona estava molt trista i va anar en busca d'un altre pentagrama.
I en va trobar un, on hi havia rodones, com ella, però també corxeres, semicorxeres, negres....i silencis!
Ells la van acollir i la van convidar a quedar-se. La rodona va estar molt feliç i va veure que entre tots formaven una bonica melodia.
La justícia injusta
En un poble governat per un ruc molt i molt ruc hi
havia una família de cavalls de pura sang.
Per la festa major es va proposar una cursa d’èquids
i van participar-hi els animals que es van voler apuntar.
El trajecte va estar ple d’entrebancs, van passar per
boscos frondosos, per rius amb gran cabal i per muntanyes empinades on els pura
sang van poder mostrar les seves qualitats.
El fill del ruc governant, pobret, va arribar
l’últim.... però... en el moment del repartiment dels premis, el ruc governant
va alçar la copa i amb gran clamor va dir:
Dono aquest primer premi al ruquet Pau.
Aquesta cursa era guanyada per l’últim en arribar-hi.
Tots van quedar-se bocabadats i sense possibilitat de
dir res. El pura sang guanyador va abaixar el cap.
Fins i tot pot governar un ruc si aquest té el poder
total.
Més val una col que una pastanaga somiada.
Dos conills
buscaven el camp de pastanagues desitjat.
Pastanagues no hi
havia, sinó un formós camp de cols.
-Jo no vull cols,
no m'agraden. Buscaré pastanagues.
Va dir un dels
conills que d'un salt va marxar.
-En menjaré
aquesta col tot i que em costi molt d'esforç.
I tot menjant la
col va poder fer-se fort.
L'altre conill,
més cansat i sense forces, encara avui busca el seu camp de pastanagues.
Dos nois sortien
al pati i a un d'ells no li agradava el seu esmorzar.
"Un silenci ple de saviesa" (També conegut com
"El lleó i el Talp, jeje)
El mes de maig, a
la sabana era espectacular. Els rius secs i polsosos, de cop i volta, s'omplien
de l'aigua que arribava de la neu fosa de les muntanyes llunyanes.
El rei lleó, ufanós
i altiu, va proposar a la resta d'animals anar a veure aquest espectacle
natural. Els animals, com sempre, seguiren el lleó fins la llera del riu. En
aquell moment, arribà el torrent d'aigua que els envoltà i incomunicà enmig del
riu.
El talp, tímid i vergonyós,
havia notat sota terra la remor de l'aigua, i sabent el perill que corrien els
seus companys, havia excavat tot de galeries per drenar l'aigua.
Així van poder-se
salvar tots els animals. Des d'aquell dia tots van valorar la humilitat, la
saviesa i el silenci d'aquest animal.
“Moraleja”: No
t'envoltis de paraules buides, envolta't de silencis amb sentit.
El
ramat i el gos
El ramat estava confús, confús i
emprenyat, cansat d’una vida rutinària i guiada pel gos que les portava on
volia, que els feia sortir quan deia, anar sempre al mateix Prat i beure sempre
del mateix rierol.
El ramat volia buscar noves
pastures, nous rierols, noves muntanyes per on caminar tranquil, canviar de
vall… La situació era així des de feia molt temps. Les ovelles parlaven i
parlaven de la seva situació, però feien res i tot continuava igual. Així cada
dia sortien quan ordenava el gos. Ell les empaitava, les perseguia i les
portava on ell volia. Si l’herba era bona bé, si no era igual. Sempre, cada
dia, la mateixa història i, si es sortien del guió el gos les mossegava i el
dia següent s’havien de quedar a l’estable.
Fins que un dia unes quantes
ovelles es va adonar que eren moltes les que desitjaven un canvi, que la
situació de domini del gos era injusta i que podien, a més de queixar-se, fer
alguna cosa. Dit i fet van decidir escapar-se, marxar pel seu compte. D’aquesta
manera la raó de ser del gos deixaria d’insistir, perquè a qui cuidaria?, quina
responsabilitat tindria sense ovelles a les que acompanyar?.
Un cop van marxar van esperar uns
quants dies perquè el gos fos conscient que no hi eren i se sentís sol i
avorrit. Passats els dies van enviar una emissària que duia un sol missatge:
parlem?
El niu
Els esquirols volen un lloc i troben un arbre on fer-hi
repòs. Per mi serà!, diu un. Jo l’he vist primer! Diu l’altre, i entre tanta
paraula i paraula, la puput de branca en branca hi fa niu i els hi canta: menys
xerrar i més solucionar! Un dia el pot utilitzar un i el proper dia, l’altre.
